Et veig ahí, front a mi, nua
Em fas por, sembles un espectre
Si no fos per eixes cicatrius
Que defineixen un contorn perfecte,
Que no et deixen lliure
Que no et deixen moure
Que no et deixen viure
Però malgrat això, vius i et mous.
Estàs tan a prop
Que podria besar-te
En apropar-me un poc
Per ara no ho faré
Nomes et miraré
Al rostre tens un forat
Entre cella i cella, el tercer ull
L’ull d’Horus, eixe que tot ho sap
Però tu, no saps res,
Res de bo, res de roí,
Res de res,
NO RES
Fas memòria i ets menuda
Gaudies rascant i rascant
Totes les ferides
Fins que et feies sang
Et llevaves la crosta
Una volta i un altra
Com podies, sense ungles
Sense pensar massa
Sense escoltar a ta mare
Sense voler fer-te mal
Et deixaves marca
I ara et parla en una llengua
Que no comprens gaire
I et falta l’aire
Vull consolar-te
Però pel coll
Et corren berrugues
Que no vols llevar-te
Potser per recordar-te
Que algú t’agredí
De tant de besar-te
Eren besos amb verí
I no vols oblidar-te
Com no oblides el ramal
Que surt del ventre
Fins al melic,
Al centre
Com un arbre invertit
Et recorda que tens un fill
És l’empremta més sublim
Que el teu cos alberga
Eres mare, l’elecció mes bella
Et pesa
Et dol
Però et mou
I et dona força
Per pegar-li la volta
A TOT
A eixes corbes que odies
Quan et poses la roba
I et mires a l’espill
No te n’adones
De que tens un mapa
Ple de muntanyes i rius
No es un pla, ni un desert
Es un bosc frondós i verd
Ple d’emocions
De raons
A milions
Per mirar-te al mirall
Sense apartar la mirada
I com un ventall
Ventar la bandada
De pardals
Que hi ha al teu cap
Nua, com estàs, front a mi
Et parle, ets el meu reflex
El vidre em retorna
Paraula a paraula
Una imatge a semblança
Que amb molta temprança
S’apropa
I em toca
I em besa la boca
Wismaga ❤
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Gracias.